Any d'oportunitats

La primera columneta de l'any, perpetrada com l'any passat en aquest mateix punt d'Escòcia, prop del poble de Montrose, en Aberdeenshire, indueix al balanç. També a l'expressió d'uns quants desigs, succedani adult d'aquelles cartes als Reis que en la infància entretenien els dies previs a la cavalcada alcoiana, amb patges embetumats que s'enfilaven a les cases per escales prodigiosament fràgils que desafiaven el buit amb perícia d'equilibristes. L'any que ara queda congelat als calendaris es presumia difícil, però no tant com finalment ha resultat. Amb tot, si per a la societat valenciana s'han multiplicat els despropòsits i la impunitat amb què continuen brandant la vara del manar els qui encara manen, les previsions per a Catalunya i el seu procés d'independència també s'han complert amb escreix. Després de la demostració de força, civisme i volutat democràtica de l'11 de setembre amb la gran cadena fraternal de la Via Catalana, representants del 65 % dels ciutadans al Parlament, sumats els quatre grups favorables a la consulta, van posar-se d'acord en la doble pregunta i la data per al referèndum. El 2014 serà, doncs, l'any del referèndum. Tant si efectivament es pot realitzar el 9 de novembre proper com si l'Estat espanyol l'impedeix per la força, no hi ha dubte que aquesta cita, amb tot el que previsiblement la precedirà, l'estira-i-arronsa entre la volutat democràtica d'un poble i un estat amb greus dèficits democràtics que el PP comanda cap a la deriva autoritària i recentralitzadora (si són coses distintes) ja palpable en lleis que posen els pèls de punta, la cita catalana, diem, serà un punt i apart no solament en la història dels Països Catalans sinó també a nivell espanyol i europeu. I al País Valencià? A hores d'ara, si algú s'hi ha posat a pensar amb un mínim de rigor, deu haver opinions ben diverses sobre les repercussions que el procés d'independència tindrà entre nosaltres. Més modestos i ensopits, els nostres objectius col·lectius continuen sent molt més frugals però igualment inajornables. S'avançaran, per col·lapse de la Generalitat i pressió popular, les eleccions valencianes de 2015? Bé caldria, abans que res, que fóssem capaços d'articular un moviment prou clar, unitari i de mínims nacionals i socials perquè el gran sacseig no ens agafe pesant figues. Ens trobarem amb un nova oportunitat per escometre la necessària transició, la ruptura que no va poder ser llavors. I fóra un gran fracàs desaprofitar-la.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 4 de gener de 2014.