Em
pregunte si l'opacitat i arbitrarietat que solem atribuir al món de
la política i les seues institucions no necessita com l'aire que es
respira l'opacitat i arbitrarietat simultànies de l'economia, no ja
a gran escala, per descomptat, sinó en la de les petites
transaccions diàries. Causa i efecte? Ou i gallina? O
complementarietat que ens fa la vida més difícil i en trau bon
profit, que d'això es tracta. Els reportaré un cas kafkià, real i
personal, que m'ha passat amb ONO, com els passa a tants veïns en
els seus contactes amb la cara oculta de la publicitat, l'economia
pura i dura i les empreses dites de serveis. La qüestió és la
següent: ONO em cobra per uns serveis que no he sol·licitat ni
rebut per valor d'uns 70 euros. Com que es tracta d'un error, confie
que ho solucionarem amb trellat en un tres i no res. Després de
múltiples peripècies (els estalvie la part lingüística de l'abús
de poder) i de no sé quantes estúpides sintonies d'espera, una veu
de senyora que habita en algun lloc de la galàxia invisible i el nom
de la qual ignore, em diu que la meua reclamació és desestimada
perquè a ella li consta la comanda i l'entrega (ignore també de
quina manera li consta tot això en el seu més enllà) i que no em
tornaran els diners de cap manera. Em preguntar-li amb intenció si
la sol·licitud havia estat realitzada des del telèfon de casa que
en aquell moment fèiem servir, em respon que es pot tramitar des de
qualsevol lloc i que només has de dir nom i DNI.
–Però
això ho pot fer una criatura! Són coses de domini públic. Com és
que no verifiquen la identitat del client quan fa una comanda, rep
l'article i se li passa la factura?
–Em
tem que algú ha suplantat la seua identitat.
–I
això és molt greu? Aquest matí m'he mirat a l'espill i no he notat
res.
–Jo
de vostè aniria a la policia. Bon dia.
Una
empresa de comunicació incomunicada, amagada sota veus
impertorbables i anònimes; especialistes en fibra òptica incapaços
de veure la falsa comanda d'un client fantasmagòric, o simplement un
robatori que es pepetra cada dia i que alimenta l'opacitat del
sistema i la indefensió del ciutadà. Els sona? A mi m'han volat els
diners, el telèfon fix i internet (comprendran que després del
desgavell, me n'havia de donar de baixa), però ONO perd molt més.
Temps al temps.
[Aquest article s'havia d'haver publicat a Levante-EMV el dissabte 18 de gener de 2014 però ha estat censurat pel periòdic, amb la qual cosa és possible que siga l'última columna escrita per a aquest mitjà després de 16 anys en què hi he donat la cara cada dissabte.]
No em sorprèn gens que te l'hagen censurat. Per parlar de la mesquinesa, mediocritat, sensacionalisme i connivència amb forces reaccionàries —deixem-ho així— per interessos pecuniaris del diari Levante, necessitaríem una tesi doctoral. Jo hi tinc, com a comentarista de peu de pàgina en la versió digital, una relació bastant funesta, que algun dia —si tinc ganes i temps— potser faré pública. Al Levante, el Poder no es toca, fins al punt que una companyia explotadora com ONO té més drets que un intel·lectual que opina des de la llibertat i que, en el fons, els ompli de prestigi. Al Levante, ple de miserables (vull dir, en els llocs dirigents), no els tremola el pols a l'hora de carregar-se drets fonamentals com la llibertat d'expressió (de reunió, etc., de tots en tinc exemples ben guardats) si va contra els seus interessos econòmics. S'inventen fins i tot pseudònims feixistes per a engrescar els comentaristes dels articles en la versió digital, tot per tal que l'"anunciant" de qualsevol empresa o multinacional (que és qui paga ara la premsa "lliure") veja que hi ha lectors. El problema és que les idees feixistes (inventades o certes) promouen feixisme. Fa poc els vaig fer una queixa formal (que evidentment no m'han contestat) perquè havien publicat un article d'un imbècil que banalitzava el genocidi nazi. Però, per al Levante, els genocidis nazis queden molt. I ature el meu rotllo, perquè aquest no és el meu blog... Només una cosa: si la gent que millor escriu, la gent que més sap pensar, la gent que més creu en un país i una societat més lliures, se'n van del Levante, ¿què els quedarà? Què ens quedarà? I, fixem-nos bé: aquest article sobre ONO és dels menys crítics i contundents que has escrit, Manel. Vull dir que és molt preocupant que un intel·lectual/escriptor com tu (ho entenc a la manera de Pasolini) denuncie les bestieses i els abusos del Poder i que no li facen cas (que ningú no piule davant la misèria denunciada), i que després, per unes simples cosquerelles, se n'escandalitzen tot el diari.
ResponElimina"Con la nueva iglesia hemos dado, Manel". ¿Haurem de donar-se de baixa no només d'Ono, sinó també d'aquest país miserable de lladres i impunitats? Totalment vergonyós Levante-EMV. Quin fàstic!!
ResponEliminaEstem amb tu, Manel, com sempre. Una abraçada!!!
ResponEliminaTens tot el nostre recolzament. Si els penges al bloc, els continuarem llegint. Levante-emv el mire ben poc, ja fa temps... Tenim altres diaris més imparicals...
ResponEliminaAi les marques, la veda de la monarquia ja l'han alçat però pero acabar amb la dels anunciants em tem que queda molt. La pela mana hui més que mai.
ResponElimina