Després de deu anys viatjant
pel no-res interplanetari, el dimecres 12 de novembre la sonda
Philea, a les 17.03 hora terrestre, va aterrar (com si diguérem)
damunt el cometa 67/P Churyumov-Gerasimenko (àlias Txuri, nom que
s'assembla molt a la paraula blanc en basc). Situat a 510
milions de quilòmetres de la Terra, el susdit cometa, que té la
forma d'un ànec (sic) de goma, fa 4 km de diàmetre màxim,
està constituït per 10.000 milions de tones de massa i vagareja pel
Sistema Solar a 65.000 km/h. És la primera vegada que una sonda
espacial arriba a un cometa. L'exitós experiment científic, malgrat
que és més que improbable que hi trobe el Petit Príncep de
Saint-Exupéry amagat en alguna escletxa o cova de la gran roca,
permetrà arreplegar dades molt valuoses sobre l'origen del Sistema
Solar i potser, un colp analitzat el material que l'integra, restes
de la matèria orgànica responsable de la vida. Un pas petit
per a l'home però un pas de gegant per a la humanitat. Quasi al mateix temps, en un
minúscul país d'un lloc remot de la galàxia, uns polítics sense
vergonya pròpia ni aliena posaven en marxa un projecte de
proporcions no menys odisseiques (amb permís del diccionari).
Després d'un viatge de més de vint anys des dels abismes del no-res
fins a les més altes cotes de la misèria, la sonda especial
Embolicaquefafort, llançada des de la plataforma Llei de l'Embut de
la Majoria Absoluta dissenyada per un equip de corruptes ple
d'imputats, està a punt d'aterrar (com si diguérem) en el cometa
9/N Identitat Valenciana. L'objectiu de la missió especial, segons
afirmen els màxims responsables de l'expedició interestel·lar, no
és altre que analitzar i definir amb tots els ets i els uts la
natualesa dels materials orgànics i inorgànics que componen aquesta
formació rocosa que es desplaça en caiguda lliure per l'univers,
obeint el pur instint gravitacional, i que han batejat amb l'eloqüent
nom de Senyes d'Identitat Valenciana, abans el susdit cometa
no desaparega dissolt en el cosmos, amb una llarga cua brillant de
renúncies clamoroses, absorbit per altres cossos celestes de major
envergadura. La resposta a tots els misteris que la història del
petit cometa planteja no tardarà gaire a veure la llum legislativa.
De fet, els més aguts enginyers autòctons ja avancen hipòtesis
plausibles sobre la díscola identitat: una mixtura de festes de
guardar, eventos estúpids, processons solemnes, gastronomia
exuberant, passions taurines, traca i falles, moros i cristians i
meravellosos paisatges desolats juntament amb altres components de
més difícil catalogació, com ara la llengua en què s'expressen
alguns indígenes irreductibles i la filiació de la qual encara és
tema de dures controvèrsies. Segons fonts ben informades, els
resultats dels primers experiments seran fets públics durant el
transcurs d'una gala a la Ciutat de les Arts i les Ciències del
minúscul país, tot i que per a això s'haurien de dissimular els
estralls patits pel trencadís en els últims anys. Així parlà
Zaratrusta i Al vell Danubi Blau podrien ser les músiques
triades per anunciar al món el descobriment i blindatge pels segles
dels segles de la identitat valenciana. Però també podria ser –com
afirmen algunes veus crítiques amb el cost polític, econòmic i
social de l'operació– que la sonda, amb greus defectes de fàbrica,
segons que denuncien les mateixes fonts, transmetés la imatge
distorsionada d'un espill còncau o convex, o pitjor, que al cometa
Identitat Valenciana no hi hagués absolutament res, amb la qual cosa
se n'hauria anat en orris l'enèsim intent de posar portes al camp i
s'hauria posar de manifest la més clara senya d'identitat d'una
classe política, la persistència en el ridícul.
[Publicat també a http://www.tipografialamoderna.com/ dissabte 15 de novembre de 2014.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada