Als focs propiciatoris de Sant Joan que marquen l'inici de l'estiu
els ha seguits la primera onada de calor seriosa, amb temperatures
properes als 40 graus en extenses zones. El primer gran incendi, a la
Ribera d'Ebre, ha cremat més de 6.000 hectàrees. Les condicions
meteorològiques més l'escalfament global i l'abandonament dels
boscos i les terres de conreu han donat aire al foc devastador. La
natura parla, sovint gemega, plora i crida, però encara mirem
xiulant cap a una altra banda.
· · ·
A les pantalles mediàtiques, per exemple, que anuncien amb tota la
traca, bombo i platerets i castells artificials la boda d'un famós
futbolista, erigit en model (abjecte) de conducta, gran capità de la
fúria i la raça. Continua l'orgia de l'estupidesa malgrat totes les
misèries, guerres, injustícies i esgotament planetari. Continuem
xiulant mentre el foc tot ho crema.
· · ·
A l'enemic ni aigua. Ni quan ha de combatre el foc. Titular de
premsa: «El Tribunal Constitucional tomba 15 articles de la llei
catalana contra el canvi climàtic». La va impugnar el PP en temps
de Rajoy i, entre altres coses, establia la creació d'impostos per
l'emissió de diòxid de carboni dels vehicles i la prohibició del
fracking o obertura de pous per a l'obtenció de gas i petroli
que va provocar terratrèmols i maldecaps a les costes de Vinaròs i
Tortosa i beneficis empresarials al president del club de futbol del
jugador que protagonitzarà la boda del segle. Que serà tan
glamurosa com la del rei d'Espanya o la filla d'Aznar a l'Escorial,
voltada d'incendis.
· · ·
Perpetuar l'incendi per traure'n bons dividends, com el Castor del
susdit president. A l'enemic ni aigua. Comprovada l'eficàcia, per
exemple, del «tot és ETA», simplificat un conflicte històric tan
complex com el basc amb la fórmula dels bons i els dolents, com una
història del far west (o el nord tenebrós) contada per un
autòmat amb veu en off, torna-li la trompa al xic. No s'han
de cauteritzar ferides, ni alegrar-se per l'extinció del foc, sinó
burxar i manipular la memòria de les víctimes. Potser pels efectes
col·laterals de la maniobra: criminalització de l'independentisme
pacífic i democràtic de Catalunya. Contra ETA alguns vivien més
bé. I a Otegi, que va patir sis anys d'injusta presó, si el traiem
en una entrevista és per dilapidar-lo, per alimentar la gran pira.
· · ·
Contra el canvi climàtic plantejat com a emergència no s'hi valen
bromes, perquè ja no serien bromes sinó pràctiques genocides, per
activa i per passiva, contra les generacions presents (sobretot les
que viuen sense aire condicionat, aigua ni sostre) i futures. Això
té l'excepció d'algun estat tan obsessiu com ineficient que
santifica la unitat i menysprea l'acció contra el canvi climàtic.
Un estat que ni fa ni deixa fer i un govern (el socialista ara) que
manté la intervenció de les finances de la Generalitat Catalana
perquè no li agraden les declaracions del seu president. Ni
probablement les iniciatives contra l'emissió de gasos que provoquen
l'efecte hivernacle ni potser tampoc la llibertat d'expressió en
segons quins casos, ni les opinions de l'ONU o Amnistia Internacional
sobre els presos polítics.
· · ·
Cremen els incendis mentre es casen els putxinel·lis mediàtics.
Entre el pa i el circ dels clàssics sembla que ens delim més pel
segon, almenys de moment i ja veurem fins quan.
· · ·
Mentrestant, al centre geogràfic i polític de la Península
Ibèrica, un grup d'irredempts patriotes es resistia amb ungles i
dents a l'emergència climàtica, proclamada amb fins arterosos per
una esquerra que atemptava així contra la llibertat de moure's en
cotxe i contaminar sense manies per la capital del regne. La mordassa
s'aplica a les consciències i les boques, no al trànsit rodat, el
fum, la resplendor metàl·lica dels vehicles, la velocitat sense
limitacions, l'Espanya eterna. Queda sense efecte la regulació del
trànsit de la perversa Carmena.
· · ·
La mateixa tribu de patriotes, crescuts a l'ombra d'íbex, pepes i
cesses i tota la borumballa mediàtica, ja havia donat proves de la
seua finesa despenjant del despatx que acabava d'ocupar un dels seus
electes un quadre sobre la igualtat de les persones per un egregi
retrat del monarca. Com es diu en castellà? «Dios los
crea y ellos se juntan», per exemple?
· · ·
No és possible posar-se d'acord ni a propòsit de l'emergència
climàtica arxidemostrada per la ciència i l'evidència? Es
manifesten benintencionats xiquets de països rics del planeta i la
jugada sembla més aviat una broma mediàtica per desactivar
consciències i iniciatives. La preservació equilibrada de la vida
al planeta xoca contra la naturalesa depredadora del capital. La
gallina dels ous d'or se la menjaran, ells també, amb creïlletes.
Però potser en un altre planeta d'una galàxia remota. I fins
aleshores o revolució o incendis.
[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 29 de juny de 2019.]
[El Món. Foto: Jordi Borràs.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada