Els moviments de Felip VI per l’escaquer «nacional» solen ser una
exhibició, entre impúdica i acomplexada, d’intolerància. La
monarquia més blanquejada de tot Europa s’ha convertit en temps
rècord en la institució pitjor valorada per la ciutadania. És un
servei que devem als indissimulables excessos –habituals en una
dinastia plena a vessar de cràpules de tota mena– del pare del rei
d’ara. La persona de carn i os que s’allotja en els vestits de
gala multiusos (com playmobils)
damunt el tron, amb ceptre i corona, potser encara no s’havia
adonat de la seua impopularitat fins que va anar a Barcelona i l’hi
van rebre a colps d’Himne de Riego,
cassolades i protestes. Clar que prèviament ja s’havia posat
l’uniforme de piolín per
beneir la brutal repressió de l’1-O. Arriba un dia que fins les
peces més blindades del poder han de patir la llei de la gravetat,
la incomoditat física i el menyspreu que tan bé coneixem els altres
mortals. De manera que el rei blanquejat s’ha de moure per
l’escaquer ben protegit pels peons o playmobils policies,
la tristament famosa PN, perquè el descontent, la protesta o la
simple queixa no pertorben el glamour que ha d’acompanyar tota
reialesa ni vele la foto de la pau social amb els llepaculs,
aconseguidors, negociants i altres professionals del canapè oficial
en el paper de figurants. Així fou a València el passat 25-N, a
compte dels Premis Jaume I, en l’incomparable marc de la Llotja de
la Seda. Més policies que curiosos, passavolants, acòlits i…
manifestants convocats a correcuita per les xarxes. Molts més i molt
ràpids a l’hora d’aplicar els rigors de la Mordassa ara
reiterada amb el decret digital, a impedir la llibertat d’expressió,
tan constitucional ella. I així fou com una desena d’incombustibles
dissidents vam ser arraconats durant l’hora prèvia al seguici
triomfal del monarca mentre ens retenien documents i apuntaven dades
i nosaltres aprofitàvem (i qui no aprofita la burrera policial és
perquè no vol) per fer més clamorosa la protesta per la visita de
l’indesitjat i denunciar a crits les virtuts de la pleníssima
democràcia a l’espanyola i la blancor impol·luta de la seua
monarquia. I fins a la propera, senyor rei!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada