Un any més tard

Ja fa un any que Camps se'n va eixir de rosetes, de la teranyina en què va caure gràcies a la pròpia estupidesa, l'herència sanguínia del vencedor etern i el narcisime de l'incompetent que s'emborratxa d'adulacions. L'aranya Gürtel dels diners a dojo, en temps de pocavergonyes i vaques grosses, va teixir bé el parany on va enviscar-se l'infeliç i alguns sequaços més, en especial aquell Costa del peluco hiperbòlic i un esportiu que no ho era menys i que han fet inútil qualsevol intent de camuflatge, ni tan sols a l'ombra d'un escó parlamentari que li assegura el pinso i on passa l'estona sense pena ni glòria. Un any més tard d'aquella absolució surrealista –per a tothom excepte per als cinc membres del jurat que van signar-la–, Camps, el Mortet, ressuscita a l'actualitat perquè el Tribunal Suprem ha decidit revisar aquella pantomima de judici i, si molt convé, esmenar la plana a un jurat popular que ben probablement va actuar sota els efectes d'alguna apòzema desconeguda o algun encantament difícil de descriure. Mentrestant hi ha hagut tot el que vostès ja saben i que frugalment podríem resumir en allò de “no hi ha pa per a tant de xoriço”, els milions de Bárcenas, els sobres dels mandarins del PP, els imputats que seuen tranquil·lament en llocs que algun dia tornaran a ser parlaments democràtics. En el viacrucis d'una justícia que mai no actua amb rapidesa i eficàcia, excepte en casos com els desnonaments i en sentències contra la mateixa classe, l'expresident serà acompanyat pels més veterà dels il·lustres corruptes, al seu torn expresident d'unes quantes coses i encara president fantasmagòric del vergonyant pseudoaeroport de Castelló, o la pseudoempresa que gestiona el no-res que decora l'estàtua ripollista (monument a l'alçada de la lletjor d'aquests temps), l'intocat Carlos Fabra. Completa la tríada, en dies propers a la passió, la imputada Marisa Gracia, que per si algú no ho sabia és exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat i responsable d'haver amollat 600.000 euros a una agència de comunicació (sic) perquè donés instruccions als tècnics de la casa de com respondre a les acusacions de negligències per l'accident del metro de 2006. La resolució judicial d'aquests casos no ens rescabalarà del mal que al País Valencià han fet individus com els esmentats, ben cert, però evitarà un altre mal, no menys temible, el descrèdit total d'una democràcia ja ingressada en la Unitat de Vigilància Intensiva (UVI). 

Publicat a Levante-EMV, dissabte 23 de març de 2013.