DOS GESMILS
A Begonya
T'agafaves ben fort a la rella dels mots
per obrir solcs de sentit
i en la terra del pensament
hi plantaves la semença del futur.
Dos gesmils cloïen les ombres,
uns estornells repuntaven el tros de cel
d'un capvespre més o menys
que s'abaltia en grisos
i les esferes de fum coronaven la tarda
amb els estranys efectes
de la dicció.
Hi haurà sempre gesmils entre nosaltres,
com aquests que ara poses discretament
sobre la taula,
tàpies que desborden
raïms de flors tan blanques,
fragància d'estiu, color de vida.
Dos gesmils
desbaratant la fosca trama.
[Lletra per a un àlbum, Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, 2005. Biblioteca de la Suda 86, Pagès editors, Lleida, 2005.]
🌿🌿🌿🌿
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada