Davant la tempesta

Zaplana passarà a la història per ser l'inventor d'aquell "sense complexos" amb què la dreta espanyola iniciava el reset que li permetria explotar el suculent negoci del País Valencià durant vint anys seguits. Ara la dreta cartagenera i torera, amb la falca dels 302.885 vots obtinguts per Vox, hi torna. Ja no hi ha ni rastre de l'ombra de cap complex ni la dreta ha de demanar disculpes per res, ni per la remota nit del franquisme, perfectament amortitzada i oblidada a hores d'ara, ni pels robatoris a mansalva descoberts i sentenciats durant els vint anys que va durar l'anterior orgia lucrativa. Si no hi ha complex ni manies, ja que al capdavall la pela és la pela, ¿quin problema poden tenir els de Mazón per seure a taula amb els de Vox, intercanviar algunes brometes, servir-se amablement uns gots d'aigua i acordar en un tres i no res la manera com es repartiran el pastís? La cosa es dirimeix entre components de la mateixa família i, com s'ha vist, tot va com una seda. És més fàcil destruir que alçar, desfer que fer, inaugurar que clausurar, embrutar que netejar, reprimir que alliberar, deformar que informar. I si els objectius són els mateixos, tant fa PP com Vox a l'hora de la veritat. Sense complexos, doncs, a cara descoberta, a favor del vent mundial d'aquests genuïns representants de la postdemocràcia, liberals de boqueta, neocons declarats, ultracatòlics de croada, espanyolíssims pels quatre costats per molt que de tant en tant els despunte un cognom català en el DNI i en l'arbre genealògic. Lluny de la prudència que els manuals recomanen als qui s'estrenen en el càrrec, PP-Vox han entrat a matadegolla en les dependències des d'on ara manaran com a amos absoluts. I si és veritat que qui avisa no és traïdor i que ja els coneixem molt bé perquè avui plou sobre mullat, s'agraeix que es confirmen sense eufemismes els pitjors pronòstics. Perquè PP-Vox no tenen més programa que arrasar el País Valencià, la seua llengua i cultura amb l'atac directe als modestos avanços que s'han produït en aquest terreny. Llegirem amb interès els anunciats 50 punts que marquen com a prioritaris de la seua gestió (que serà una indigestió perpètua per al conjunt del país). L'aperitiu ja és servit i amargueja cosa de no dir: desmuntaran l'Oficina de Drets Lingüístics i faran mans i mànigues per retrotraure el valencià a l'època franquista. Sempre en nom de la llibertat, és clar, una paraula que en boca d'ells sona a privilegi, col·legi d'elit catòlic en anglès, bous, cacera i altres dogmes de guardar, golfisme i iotisme, passarel·la i esplendor, estupidesa i coentor, caspa i rajola, molta rajola. I al valencià ni un duro, per descomptat! Ni a les ajudes socials als més necessitats, menys si són immigrants.. El canvi climàtic i la violència masclista seran negats o minimitzats com a invents arterosos de l'esquerra. Passem a una altra cosa, que hi ha molt de negoci a fer. De les deu conselleries, set se les cruspirà el PP, incloses Educació i Sanitat, i les altres tres Vox, que amb el torero Vicente Barrera obtindrà la Vicepresidència i Cultura. Ignore si hi ha algun precedent de torero redirigit per al comandament polític i els mèrits intel·lectuals del proper Conseller i Vicepresident, però si aquest home es demostra tan destre en els afers culturals com matant bous ens esperen moltes agonies, molta sang i molta mort, no solament metafòriques. Diuen que en el tàndem PP-Vox, dretes filles de la mateixa mare que parlen el mateix llenguatge, només els distingeixen matisos d'estil. No sé quin estil en mans de Vox podrà superar clàssics com Cotino, Camps, Zaplana, Fabra, Barberà, Rus i tots els qui de tant en tant prometen defensar "els signes d'identitat de la Comunitat Valenciana" agitant el sonall de la catalanofòbia i acaben omplint-se les butxaques mentre el poble sobirà es queda mirant el dit que assenyala la lluna. Temps al temps. Pel que fa a nosaltres, els seus altres indesitjables, no tenim més remei que ser la pedra en la sabata, no tenim més remei que resistir o morir, individualment, col·lectivament. Llaurant els marges, ampliant els camps de conreu, alçant generositat i alternatives, pagant els peatges de sempre i alguns altres. No ho tindran tan fàcil com es pensen, el seu son no serà tan plàcid com preveuen. Com en altres llocs del país potser encetem ara una època on les denúncies per la conculcació de drets s'hauran de dirimir també a Europa. Pacients, decidits i persistents davant la tempesta que avui comença.

[Publicat a Diari La Veu del País Valencià el divendres 16 de juny de 2023.]

 

 [William Turner, Moll de Calais, 1803.]