Encara no hem eixit de l'estupor per l'espectacular augment de vots que el feixisme de diverses tonalitats ha aconseguit sumar a Europa quan heus ací el judici contra els joves de Pego. Els fets són àmpliament coneguts, tot i que no prou com per haver inspirat una onada d'indignació popular capaç de revertir una situació del tot injusta, absurda, intolerable pel dolor que causa i la manifesta voluntat de furgar en la ferida del que a fi de comptes no deixa de ser una anècdota elevada, per l'actuació de la Guàrdia Civil i de la justícia, a nivell d'una categoria que pot explicar moltes coses.
El dia 18 d'octubre de 2020 una trentena de neonazis dels Gandiblues, en les hores prèvies al partit de futbol que jugarien l'equip local i el Gandia, es van manifestar pels carrers de Pego cridant consignes feixistes, fent pintades i intimidant la població. Alertats, un centenar de joves van eixir a defensar el poble, protestar contra la presència dels fatxes i enfrontar aquella invasió bàrbara. Finalment els nazis van haver d'eixir del camp de futbol escortats per la Guàrdia Civil. Sense que hi hagués mitjançat cap identificació prèvia, l'endemà era arrestat amb gran aparat un jove antifeixista i tretze més els dies següents. La història de com les denominades forces de l'ordre protegeixen els grups feixistes o fan la vista grossa davant els seus aldarulls i de com molts agredits es transformen per art de màgia en agressors o fins i tot en terroristes és més vella que la picor.
En el judici que va començar ahir a Alacant i que continua avui la fiscalia demana entre 4 anys i 9 mesos i 7 anys i 2 mesos de presó per als joves. No cal dir que una vegada més els provocadors se n'han eixit de rosetes, una invitació en tota regla a repetir les seues bravates. Amb el tenebrós precedent dels joves d'Altsasu empresonats i la resistència a aplicar la llei d'amnistia per part de la majoria de magistrats espanyols, que Lluís Llach no ha dubtat de definir com a colp d'estat judicial, el cas dels acusats de Pego torna a posar davant l'espill els múltiples forats per on perd aigua la dèbil barca de la democràcia espanyola. Malgrat la solidaritat alçada des del primer dia amb els joves antifeixistes, del concert multitudinari de fa un any o d'iniciatives com el documental L'últim alè que estudiants de la Universitat de Gandia dirigits per Sheila Jover han elaborat, els catorze de Pego, que ja han vist truncades les seues vides i fa quatre anys que les passen amargues, pengen ara com ara d'un fil. La proporcionalitat i la independència de criteri, la imparcialitat i el sotmetiment escrupolós a la llei que suggereixen la balança, l'espasa i els ulls embenats de la figura femenina que simbolitza la justícia són recursos merament retòrics en el cas de la majoria dels jutges espanyols, una casta que fa de contrapoder, encimbellada en la seua torre d'ivori i hereva directa i intocable del franquisme. Sovint ens preguntem com prospera i es propaga el feixisme en el nostre temps, com és que estem assistint en viu i en directe a la repetició de fenòmens que crèiem enterrats per la història. I no reparem que, vestit amb toga o tricorni, d'uniforme de gala o sotana, en forma de simples i ximples fanàtics del futbol, o fins i tot sota l'aparença grisa i asèptica de la indeferència o camuflat en la mediocritat ambiental, el feixisme ha viscut sempre entre nosaltres. Esperava en la foscor de les clavegueres i la caverna, en els salons reials i les casernes, en les festes d'alcúrnia i canapè, els fons reservats, els moviments de cadira dels consells d'administració o els tribunals el moment propici per escampar un verí que en els suburbis de la misèria i la incultura mostra tota la seua capacitat de destrucció.
Qualsevol sentència que no siga l'absolució dels joves de Pego per uns fets arterosament magnificats per castigar exemplarment la dissidència i criminalitzar el moviment antifeixista serà un insult al sentit comú i la tolerància. I enfonsarà l'aparell judicial, ferit de mort i convertit ja en seriós enemic de la democràcia, en el més absolut descrèdit.
[Publicat al Diari La Veu del País Valencià el divendres 14 de juny de 2024.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada