Els titànics esforços per limitar la catàstrofe nuclear de Fukushima no podran evitar que aquest nom mantinga en el seu nucli la rima sinistra que el lliga per sempre a Hiroshima i l'agermana a la genealogia de l'horror que completen Nagasaki, Harrisburg i Txernòbil, les víctimes més conegudes de les fúries deixatades per Plutó, senyor dels inferns. Al Japó, la primera sacrificada per la bogeria atòmica i que té sobre el paper la constitució més pacifista del món (ni que només siga pel degut respecte a la memòria dels morts dels bombardejos i a les seqüeles de dolor transmeses de pares a fills) està escrivint-se el final de la il·lusió que allò que va nàixer per a la guerra i la dissuasió puga servir també per a fins pacífics. Tot i que no és descartable que la fosca obcecació humana (o més aviat la d'aquells pocs que sempre anteposen els beneficis immediats propis a la seguretat del conjunt del planeta, confiats potser que arribat el cas la seua ciència els permetrà mudar-se, per exemple, a la Lluna) invente noves excuses, en nom d'un progrés enganyós i mal repartit, per a la destrucció i el desastre ecològic, la lluita de la raó antinuclear ha de sacsejar les consciències de tota la humanitat. Perquè més enllà de terratrèmols i tsunamis i altres imprevisibles circumstàncies, no podem continuar alimentant un monstre que sempre escapa al nostre control. La supèrbia, a mitges amb la ignorància, nodrides totes dues per la cobdícia impassible del capitalisme, ens han de fer rellegir els mites oblidats de les eumènides i l'Oda plutoniana d'Allen Ginsberg, de 1982, el major udol escrit contra la barbàrie nuclear: “Cante la teua absoluta Vanitat. Sí, Monstre de la Ira, engendrat en la por. Oh supremament / Ignorant matèria entre les creades estranyes a la Terra! Il·lusió d'imperis metàl·lics! / Destructora de Científics mentiders! Devoradora de Generals ambiciosos, Incineradora d'Exèrcits & Fonedora de Guerres! / Judici entre els Judicis, Diví Vendaval sobre venjatives nacions, Violadora de Presidents, Escàndol de Mort de les polítiques del Capital! Ah civilitzacions estúpidament industrioses!”.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 19 de març de 2011.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 19 de març de 2011.
¿Com és possible que un poble que ha patit en carn pròpia els efectes devastadors de la radiació atòmica, es plegués dòcilment a l'eterna amenaça que suposa l'energia nuclear? Només la supèrbia dels homes pot creure en dominar el "Diví Vendaval". Hem creat els déus per a sentir-nos imprescindibles al destí de l'univers. A poc a poc ens hem cregut déus perquè podem fer inhabitable per a nosaltres mateixos aquest món. ¿N'hi ha cretí major que l'home?
ResponElimina