El
2012 passarà segurament per ser el del desenllaç del conte de la
lletera, ja saben, quan a l'absorta somniatruites li cau el cànter a
terra i tot se'n va en orris. A diferència de la càndida
protagonista del conte, però, els responsables directes de la
solsida valenciana no es van limitar a la simple i inofensiva
especulació mental, sinó que per a la consecució dels seus
propòsits no van dubtar a vendre fum a canvi d'uns guanys privats
sostrets als recursos comuns que mai no seran restituïts i que han
deixat el país fet un trist santllàtzer. Excepte honroses
excepcions que els tribunals van resolent amb comptagotes, tot indica
que s'hi aplicarà la tabula rasa i
que, en conseqüència, haurem estat incapaços una vegada més
d'extraure'n la lliçó que culmina tot apòleg. Si el poble no
espenta amb molta força –i no sembla que estiga en condicions de
fer-ho, privat d'una direcció política a l'alçada de la gravetat
de les circumstàncies–, no es produirà entre nosaltres la
necessària revolució democràtica, la renovació des de la base.
Entre els dos models que tenim més a mà, el de l'Espanya que es
recentralitza, prem els caragols, amenaça i s'entreté a aplicar una
altra maneta de pintura a la monarquia i la Catalunya que es
reinventa en la seua transició nacional cap a noves quotes de
llibertat i de justícia, els valencians ens quedarem amb un pam de
nas, atònits, emmanillats pels nostres dèficits i menfotismes,
incapaços de trencar els cercles viciosos. Si val com a símptoma la
manca de resposta efectiva, des de la societat civil i l'acció
política, a tant de desastre àmpliament anunciat, l'embadaliment de
l'oposició parlamentària en els propis somnis de poder i de pastís,
la ressaca de la narcosi que encara dura entre la majoria de la
ciutadania (una quarta part de la qual ja malviu en la pobresa
extrema), el silenci tenaç de la intel·lectualitat i l'autisme d'un
sindicalisme de curta vista i parar la mà a les molles, vol dir que
hi ha corda de foscor i ase voltant la sénia per a estona. Els
màxims responsables, ací i allà, d'un merder fet a consciència
que no s'improvisa en quatre dies, inútils polítics de calbot,
ideòlegs de la carpetovetònia, la blavectomia i el papisme,
empresaris i financers experts en vampirisme, tota aquesta patuleia
inculta que encara governa sense complexos continuarà remenant les
cireres. I per aprendre la lliçó d'un conte molt més cruel que el
de la lletera caldrà alguna cosa més que els vaivens dels vots que
auguren certes enquestes.
Publicat a Levante-EMV, dissabte 29 de desembre de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada