Estava fullejant el periòdic quan de sobte, davant els meus nassos,
es va produir una gran col·lisió entre dues notícies en un punt
indeterminat de la pàgina. L'una viatjava a la velocitat de la llum
i informava, amb pèls i senyals, que el País Valencià era el
territori on més treball s'havia destruït en els últims temps;
l'altra, a la mateixa velocitat i en direcció oposada, que el Govern
valencià preparava una votació a les Corts contra la declaració de
sobirania del Parlament de Catalunya i el reconeixement a la realitat
històrica i cultural dels Països Catalans. Analitzat en un ràpid
colp d'ull el material de què estaven compostes les notícies, els
metalls pesats de la dura realitat de la primera i les diverses
substàncies ígnies pròpies dels focs artificials de la segona,
no calia ser un expert per endevinar que l'impacte produiria una
explosió de dimensions còsmiques. Alarmat, vaig acostar-me a la
finestra per comprovar l'abast del cataclisme, però per a la meua
sorpresa tot continuava amb absoluta normalitat: el quiosquer i
l'habitual tertúlia al seu local, la de la botiga de regals que
regava les plantes, un frare traient el cap pel portal del convent,
els xiquets que s'adreçaven a l'escola amb les motxilles a
l'esquena, el trànsit nerviós de sempre, alguns transeünts en
direcció al mercat o que en tornaven. Vaig atribuir el meu alarmisme
infundat (ara ho veia) a la mala nit passada per culpa de la primera
basca important de la temporada i a la meua hipocondria política
incurable. De fet, em deia per tranquil·litzar-me, de notícies que
col·lisionen en una mateixa pàgina sense que esclate el món n'hi
ha cada dia, sobretot quan consultes la premsa digital, que a fi de
comptes és alimentada per espurnes elèctriques que carrega el
diable. Ara comprenia com la ciutadania podia viure tan tranquil·la
enmig de col·lisions de l'envergadura d'un Rus alcalde de Xàtiva,
president de la Diputació que també vol ser-ho del Valencia CF,
d'un alcalde de Cullera la desobediència irresponsable del qual
provoca un incendi, la xifra quasi milionària que costarà vigilar
l'edifici buit de Canal 9, la garantia que Camps va donar a la
Fórmula I la vespra de la seua dimissió. Per a què continuar?
Vivim en una galàxia on hi ha hagut tantes i tan grans col·lisions,
em deia, que han arribat a fer-se miraculosament, contra tota lògica
científica, perfectament inapreciables. O és que potser vam ser
engolits pel forat negre que va provocar alguna de les descomunals
explosions dels últims anys i ara vivim en un món que no és aquest
per molt que la premsa, per dissimular, ens n'informa puntualment? I
el pitjor del cas és que ni ens n'hem adonat.
[Publicat a http://www.tipografialamoderna.com/ dissabte 3 de maig de 2014.]
[NASA/Swift/Mary Pat Hrybyk-Keith i John Jones]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada