La vigília de Cañizares

Vespres del 27S el cardenal i arquebisbe Antonio Cañizares convoca una vigília a la Seu de València per resar per la unitat d'Espanya. Aquesta setmana els capellans de l'arxidiòcesi organitzaran jornades d'oracions en totes les parròquies i comunitats, col·legis diocesans, escoles catòliques i universitats de l'Església i, almenys durant un mes, s'introduiran precs especials a la Santa Missa amb aquesta intenció. S'espera que tantes veus entonant el conegut «Roguemos al Señor» seguit d'alguna de les peticions que figuren en el catàleg que s'ha fet arribar als fidels i contestat a l'uníson pel «Te rogamos, óyenos» arribarà a temps a les oïdes de l'Altíssim perquè, en la Seua infinita misericòrdia, evite la catàstrofe de la independència de Catalunya. El que no sabem és com s'ho farà Déu per quedar bé amb tirs i troians i no ferir susceptibilitats, atès que entre els independentistes no deuen faltar també catòlics de debò. Ni, arribat el cas que opte per tirar una maneta als unionistes del tant-si-us-agrada-com-si-no, que estan barallats amb les urnes i els vots, quins mètodes de persuasió de masses farà servir, ja que els camins de Déu són, per definició, inescrutables. Mala peça hi ha al teler. Per si no en teníem prou amb el Tribunal Constitucional, el president del Banc d'Espanya, la premsa espanyola a dreta i esquerra (com si diguérem), el Secretari d'Estat per a l'Esport, la web misteriosament trabucada de la Comissió Europea, la plana major del PP en un atac sobtat d'amor a Catalunya expressat en català fast food en un vídeo de campanya i un llarg etcètera, Cañizares torna a desenterrar la destral de guerra de la croada nacionalcatòlica. En la seua hiperbòlica al·lucinació, i passant-se per on tots sabem el dret dels ciutadans, encara que siguen catalans, a decidir per ells mateixos, tot els pertany, fins el Senyor-Déu de l'univers, que no dubten que cedirà a les seues pregàries. Però fa bé el purpurat d'Utiel, que collons, deixant les coses clares! A Dios rogando y con el mazo dando, sense trampa ni cartró ni complexos de cap tipus, a la desesperada i a dos dies d'unes eleccions que poden canviar moltes ratlles mal escrites de la història. Trau pit l'arquebisbe de València, fidel continuador de totes les mòmies que l'han precedit en el càrrec de martell d'heretges, castellans de vocació que sempre viuen d'esquena al poble, en defensa dels seus interessos de xuclòcter professional de la creu i l'espasa de l'imperi. Fa bé de no emmascarar la substància que alimenta la santa conjura, pàl·lida i trista, negada als arguments, que s'alça contra la vountat de Catalunya. Es tanca el cercle viciós de l'Espanya eternament rància de Cañizares. Però ja pot cantar misses i ordenar vigílies: l'espiritisme d'un déu que segurament té altres afers més urgents amb què entretenir la seua indiferència còsmica no podrà evitar que el diumenge repiquen unes altres campanes, ben distintes a les de Cañizares, en el cel nítid de la democràcia. Una cura d'humilitat sempre anirà bé per a l'ànima, i més si és o es diu cristiana. I un hisop de trellat i decència per purificar l'aire de la pestilència del diable feixista.

[Publicat també a http://www.tipografialamoderna.com/, dissabte 26 de setembre de 2015.]

[Cañizares, entre Rouco i Bono: "Dios los crea y ellos se juntan". Gentilesa d'infovaticano.com.]