Així
es feien anomenar perquè organitzaven les seues caceres en grup.
Homes cepats que volten la trentena, carregats de músculs i
testosterona mental, experts dos
d'ells en tàctiques de guerra i escaramussa per la seua condició de
militar i
guàrdia civil. Milhomes per fora i gallines
per dins que necessiten aconseguir
en ramat i amb gestes bèl·liques el que són incapaços d'obtenir
personalment i en pau i de bones maneres. Perquè probablement per a
ells sexe i amor són sinònims de violència i submissió, excusa
d'exhibició impúdica, gresca masclista entre camarades d'armes,
sadisme indissimulat que es satisfà a còpia de penetració
dolorosa, d'humiliació i
vexació a la víctima elegida en nits de disbauxa, alcohol i
bravates. Com en algunes
manades zoològiques, aquests fatxendes examinen
a consciència l'objectiu,
bavegen, trien entre els quilos de carn la més assequible, la més
feble, miren de
quin peu coixeja, quina es mou més lenta entre les boires de
l'estepa-festa, abans de saltar-li al damunt, abans d'escometre la
mossegada en plena jugular. Amb un full de servei ple d'heroïcitats
de mascles sinistres, addictes
a la jactància
de
xarxa
i vídeo, idòlatres tristos
de la imatge, exhibicionistes destrellatats, dèbils mentals, la matinada del 7 de juliol de
2016, enmig les bafarades de
l'orgia dels santfermins,
arrodoneixen la seua obra mestra: acorralen una xicota de 18 anys en
un portal, la penetren fins a onze vegades, graven l'escena per a
futures ostentacions i mòrbides delectances, li furten el mòbil per
evitar denúncies. I el silenci que segueix
a la ignomínia, la fugida dels covards, l'última escaramussa dels
guerrers escampant la mentida i l'amenaça, intentant convertir la
violació múltiple en relació consentida per la passivitat de la
víctima, penúltim assalt a la dignitat que vol salvar la pell de la
carn, que malda per no fer més bèstia el dolor que perpetra el
violador. De tres jutges, dos dicten sentència per abús (que no
agressió) sexual per a cada una
de les
cinc bèsties
de la Manada, l'altre en demana l'absolució. Nou anys de presidi que
reduiran en molt els beneficis penitenciaris
i 900 euros de multa per barba. La dona és violada per segona
vegada, el carrer s'indigna i
es desborda en manifestacions altives,
la justícia es desacredita de
nou en
injustícia, patriarcal,
masclista. Els jutges no s'han escoltat la víctima, no
han mirat als ulls del fons de l'assumpte, l'han
deixada en el desempar,
inerme i sola, han estat
còmplices per activa i per passiva del masclisme que ens domina.
La
Manada, però, no és un cas aïllat
per omplir de gasòfia la
premsa més reaccionària i
narcòtica. La Manada es
nodreix de la incultura masclista, de la violència que s'esbrava en
barres de bar, rots
televisius,
estadis de futbol i patis
d'escola, la
intolerància que assetja, la
barbàrie dels acudits estúpids,
l'Espanya més negra, de
camises blaves o burelles, el
franquisme, l'aznarat, el rajoisme i els seus còmplices, la
monarquia dels bastons, els
forats del codi penal, el perfil esbiaixat de jutges i tribunals, el
fracàs reiterat d'una democràcia fallida, l'auge dels instints
depredadors i el campe qui
puga, el
desnonament de la
idea
solidària,
la submissió de l'esquerra
capcota,
l'hegemonia de la dreta més rància,
la política dels beneficis
privats i l'avarícia,
el capitalisme salvatge, el llenguatge de la pornografia, la
misèria quotidiana, la
deriva sorollosa de la inconsciència i l'abúlia política, la falta
de perícia per lligar totes les injustícies que en nom de la llei i
l'estat de dret es perpetren contra dones, contra pobres, contra
pobles, la falta d'audàcia que desvincula la violació múltiple i
la sentència indigna de les condemnes a la llibertat d'expressió,
la intolerable
persecució política, els
presos polítics, el
règim de podridura contra el qual hem d'empènyer sense descans si
volem salvar la pell, si volem mantenir la dignitat, si volem viure,
si volem ser lliures.
[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 28 d'abril de 2018.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada