diumenge, 4 de desembre de 2022

La millor ciutat del món

M'assabente per Vilaweb que València ha estat declarada la millor ciutat per viure-hi. No sé si declarada és la paraula que s'escau al cas, potser és massa ampul·losa, massa oficial, perquè parlem d'un sondeig fet per InterNations, la comunitat d'expatriats més gran del món, entre 12.000 persones que viuen i treballen a l'estranger (a l'estranger de cada una d'elles, és clar). Siga com vulga, alegrem-nos-en, puix que no plouen cada dia notícies tan bones i fresquetes. Alegrem-nos-en sobretot els qui tenim el privilegi de viure-hi, inclosos els cagadubtes habituals o practicants de la suspicàcia sistemàtica que recomanava sàviament Fuster, entre els quals em compte. Perquè tot i que el sondeig en qüestió no és més que una suma aleatòria de subjectivitats sobre unes variables que afecten una cosa tan imprecisa com l'anomenada qualitat de vida, el transport públic, la pràctica esportiva i la seguretat, la notícia ens ompli de legítim ogull. Ratificar de tant en tant el que ja sabíem o sospitàvem, sobretot quan ho diuen forasters aliens a les passions locals, o comprovar que darrere dels tòpics de vegades s'amaga un pessic de veritat, va molt bé per alçar la moral, darrerament tan decandida fins en la ciutat del món on millor es viu. Si sempre hem sigut la millor terreta del món, tant si ho aplicàvem a Alacant com a València (els castellonencs són més adusts, més prudents en general, amb permís de tots els fabres), ara ja podem afirmar-ho sobre la base d'una enquesta. El canvi, a més, de terreta de tota la vida a millor ciutat del món ens sostreu d'una ruralitat obsoleta per llançar-nos a la dimensió cosmopolita més excitant. Amb tot, cal ser prudents, les enquestes, sondejos i estadístiques les carrega el dimoni. O dit d'una altra manera, cal prendre-se'ls amb extrema cura per evitar que el tret ens isca per la culata.

D'entrada, i partint de la constatació personal que efectivament la ciutat ha canviat molt en els darrers temps, la majoria dels casos a millor, em pregunte quina finalitat pot tenir una enquesta com aquesta i quina necessitat tenim d'establir rànquings entre ciutats incomparables. Bé, sens dubte es tracta de la dèria taxonòmica de què tots som víctimes, incloses les millors ciutats del món per viure-hi, de València a Singapur. O de la competició universal per ascendir, a la manera marxiana, des del no-res, i a còpia de molt d'esforç, a les cotes més altes de misèria, és ja vella. Algú s'ho prendrà al peu de la lletra per treure'n bon profit, això segur, sobretot les empreses que gestionen el desfici universal a través dels múltiples negocis del turisme. Aquesta és la cara fosca de la lluna que ha decidit que vivim en la millor ciutat del món. Segurament el resultat del sondeig hauria estat un altre si s'hagués fet entre indígenes i salvant els abismes que separen, posem per cas, l'Eixample del barri d'Orriols o Benicalap. O entre les persones segons els seus recursos. O comptant les diferències en termes de seguretat entre homes i dones i transsexuals, entre el dia i la nit, l'agost i el novembre. O segons l'oferta lúdica, o les oportunitats que els agents culturals tenen de poder desenvolupar dignament el seu treball. O per la qualitat dels serveis sanitaris. O pel nivell pressupostari per atendre les necessitats socials dels habitants de la ciutat. O pel de la contaminació lumínica i el grau d'intensitat del soroll urbà (que facen l'enquesta per falles i entre la immensa majoria de no fallers). O la capacitat de desplaçament per l'hinterland valencià, l'estat de la seua xarxa de transports. O per la preservació del pulmó de l'horta valenciana. ¿Tenen en compte els qui conceben aquests sondejos el grau de satisfacció que els ciutadans, que són al capdavall els qui més gaudeixen o pateixen la seua ciutat, manifesten respecte de l'ús social de la pròpia llengua? Hi compten els casos diaris de discriminació per raons de llengua, raça, sexe o condició social, etc.? Continuarem sent la millor terreta o la millor ciutat del món on viure, això segur, diguen el que diguen les enquestes i les entelèquies, entre altres coses perquè ja no ens xuplem el dit i no sabríem adormir-nos en llorers que costa déu i ajuda percebre a aquestes alçades de la pel·lícula. L'enhorabona, compatriotes i estrangers, i visca València!

[Publicat a Diari La Veu del País Valencià el divendres 2 de desembre de 2022.]

 


 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada