Mala peça hi ha al teler

No passarà certament l'encara president valencià als annals per la seua intel·ligència ni per la seua habilitat política. Ni per l'astúcia, marca de la casa de tants politics espavilats, que creixen cultivant les relacions més oportunes i oportunistes, que sempre saben ser al lloc que toca, atents al canapè i al raspall que passen amb suavitat pels muscles dels seus protectors fins que no hi queda ni rastre de caspa. Si l'endemà de la dana, Mazón hagués presentat la dimissió, a hores d'ara encara hi hauria qui el ploraria. Però sostingut pels uns i pels altres, i insistint en l'enfilall de mentides, ocultacions i declaracions contradictòries, la seua caiguda respon a la llei de la gravetat: més ràpida i sorollosa com més s'acosta el final. És probable que els seus sequaços més propers el mantinguen en una bombolla on no arriben la majoria de crits i el refús generalitzat que provoca la seua presència, però d'ençà del dia que se li acudí acompanyar Pedro Sánchez i els monarques a Paterna ja sap de quin color és el fang de la justa indignació. Per això se n'amaga tant com pot darrere una làbia que costa de desxifrar i en l'absoluta inanitat de les coses que diu i que no diu. Pràcticament s'ha convertit en un empestat. Quins càlculs allarguen la seua agonia? Perquè cada dia que passa augmenta el seu aïllament, la contestació al carrer i la consciència social que ha de plegar pel bé de la majoria social del País Valencià. Com era previsible, les protestes multitudinàries estan desembocant en noves formes d'organització i protesta, potser més minoritàries, però més intenses, diverses i continuades. I els sectors implicats en la lluita van ampliant-se a poc a poc: associació de víctimes de la dana, finalment organitzades, llauradors afectats per l'enèsima amenaça urbanística a què la modificació de la Llei de l'Horta donarà corda i excusa legal. Si Mazón fos intel·ligent, o simplement hàbil, aparcaria la consulta per a la llengua base de l'ensenyament i esperaria temps més bons. Però Rovira és un fatxa de pedra picada que no farà marxa arrere en la seua croada contra els valencians i la seua llengua. Embolica que fa fort! Menystenir la capacitat del poble per dir prou és potser l'error de càlcul més greu en què han incorregut els actuals mandarins de la Generalitat i els seus acòlits de Vox. Finalment les Corts es definiran sobre la dimissió de Mazón, si bé amb vot secret, segurament per evitar que a més d'un o una els traslluesca la traïció a la cara (dura). La jutgessa de Catarroja que investiga els fets i negligències en la gestió de la dana sembla que hi va seriosament i amb ganes d'arribar fins al fons de l'assumpte. Aquest dissabte mateix hi ha convocades concentracions a les capitals valencianes en favor del sí al valencià. I aquesta setmana, a les portes de l'Ajuntament de València, el Comitè Local d'Emergència i Reconstrucció de València convocava una roda de premsa alternativa a l'oficial per protestar contra la marginació i censura dels afectats per la dana en els projectes que s'elaboren en secret als despatxos. Mala peça tenen al teler Mazón i companyia. I la primavera ja demana pas amb les seues intifalles i la convocatòria d'una nova manifestació multitudinària per a l'1 de març. El que va començar sent un símbol potent de la dignitat amb el crit de "Mazón dimissió!" està convertint-se en una possibilitat real, a més a més d'una necessitat peremptòria. 

[Publicat al Diari La Veu del País Valencià el divendres 21 de febrer de 2025.]