Es dispara l'esquellinc automàtic, catrinc-catranc, «Tots els
espanyols són iguals davant la llei». Muuu, buuu respon el ramat.
L'endemà del circ muntat a consciència en el judici als
responsables polítics de la consulta del 9N a Catalunya i quan ja
seien a la banqueta dels acusats pel cas Nóos la germana del rei
d'Espanya i el seu duc trempat, les campanes i els coloms van
esclatar en l'aire mediàtic en boca dels defensors a ultrança dels
seus privilegis (constitucionals i no). Veieu com tots som iguals
davant la llei? Catrinc-catranc, tornava la matraca penjada al coll
de la ramaderia submisa o subversiva. Tota una infanta, tot un noble
trempat (empalmado, en l'argot electrònic del xicot, que més
que dibuixar un cas de priapisme volia dir empalmado a la
xarxa delictiva de subministraments de riqueses que entre d'altres
representen la casa reial i el PP) retent comptes davant la justícia
imparcial, déu meu, quin exemple de democràcia avançada! I les
veus més audibles de la pàtria única, empetitida i sotmesa, Miquel
Roca, advocat de la susdita infanta, els xiquets de Ciutadans, Rivera
i Arrimadas, l'impertorbable Rajoy, la sempreviva i somrient flor de
Soraya i un llarg etcètera agitant l'esquellinc, catrinc-catranc,
tots iguals. Fins i tot Juan Luis Cebrián, entossudit a pispar-li
audiència a Jiménez Losantos (ai aquells progres d'altres temps
avui muntats en el vil metall!), reclamava l'engarjolament de Mas i
l'assistència de la benemèrita per posar coto a tantos
desmanes (democràtics). S'ha acabat la comèdia en l'aniversari
del 23F, vaja, i s'haurien de menjar les pròpies paraules com si fos
un plat de coradeta: multa per a l'esposa embadalida,
llibertat sense fiança per al duc, que podrà disposar del passaport
en el seu retir a Suïssa (un lloc molt adient per a segons quins
xoriços i molt ric en vaques i esquelles) i que s'haurà de
presentar, això sí, davant el jutge cada ics dies. Tots iguals…
però uns més que altres, malgrat el que diguen matraques i
esquellincs, salvapàtries i protegits, acòlits i espavilats. Ens
remetem a les proves. El raper mallorquí, Valtònyc, condemnat a
presó per unes cançons que hauria d'emparar la llibertat
d'expressió, Joan Josep Nuet, representant de CSQP a la Mesa del
Parlament de Catalunya exclòs de la querella de la fiscalia general
per no ser independentista [sic], substituït el fiscal que
investigava la vinculació del president peper de Múrcia amb la
corrupció, els pàries i famolencs que entren cada dia a la presó
per furtar alguna cosa per menjar, els alcaldes i regidors a qui
retiren els passaport per parlar de trencar ous per fer les truites,
i més senyora, i més. Però les infinites esquelles que tots portem
al coll, sotmesos o subversius, no paren de moure la monòtona
fressa. L'espiral de la injustícia (que es produeix en una
pseudodemocràcia on ells s'ho guisen i ells s'ho mengen i on la
separació de poders es dissipa enmig d'una pudor terrible) està
arribant al vertigen i acostant el col·lapse del sistema. Alguna
cosa fa olor a podridura, a molta podridura, al Regne d'Espanya. I
els esquellots, catrinc-catranc, no tenen prou força sinestèsica
per dissimular-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada