diumenge, 1 de gener de 2023

Any nou

De nadal a cap d'any, aquests dies de trànsit, que per les nostres latituds estan sent inusualment temperats, primaverals quasi, són proclius als balanços i els propòsits. Per ordre del calendari amb què estem habituats a compartimentar i reglar els dies, i empesos pel que Juan Gil-Albert definia com una passió de finituds, l'any vell ja ens sembla massa vell i delerem enterrar-lo tot esperant el nou com qui es disposa a estrenar un vestit. Tot i la placidesa d'uns dies en què reunir-se al voltant de la taula, celebrant les presències i enyorant els qui ja no hi són, es converteix en l'activitat principal al voltant de la qual tot gira i s'organitza, el furó de les imminències ens fa desitjar acabar per fi la darrera pàgina d'aquest llibre. No sabem quina història ens contarà el nou, el que abans de ser escrit ja tenia un títol en forma de xifra enigmàtica, 2023, ni si ens despertarà emocions conegudes o inèdites o ens farà badallar d'avorriment. Amb tot i que sabem per experiència que res no és completament nou ni de res es pot dir que siga vell del tot (el Nou i el Vell foixià potser) i que hi ha moltes coses que passaran o es perpetuaran amb el canvi de data, no podem deixar de fer-nos la il·lusió una mica infantil que tot anirà més bé, segur que tot anirà més bé. I així ens ho repetim alçant les copes i brindant, enviant missatges, com si l'expressió insistent del desig, més enllà de la cantarella ritual, concités la força que el farà possible, abraçant-nos, confiats que ens serà donat atényer o mantenir una felicitat que al capdavall no és més que un cert equilibri, poc més que l'absència de dolor i malaltia, poc més que la possibilitat de satisfer sense massa problemes les necessitats mínimes, tot allò que fa que la vida valga la pena. Que la vida siga una pàgina per escriure, una història desconeguda plena de giravolts amables, una plenitud a l'abast de la mà.

Però els rituals són els rituals i per molt que ens hi acomodem buscant la seguretat del que es repeteix incessantment, de la roda que encara gira i es funda en el moviment constant, confiats en la bondat dels canvis i el renaixement cíclic, sabem que el curs de la vida, l'estrictament individual i també la compartida, sovint indestriables, amb els infinits plecs que les componen i entrellacen, prescindeix dels nostres desigs, balanços i projectes, no fa cabal de les xifres arbitràries amb què ens creiem pautar el temps i són només la mesura convinguda d'un lapse històric convertit en llei universal. La vida, moguda per forces que encara ignorem en la seua profunditat i abast i que mai no podrem controlar completament, seguirà el seu curs. De vegades bastarà torcar la pols perquè les coses recuperen l'antiga lluïssor, que ens semblarà nova a la llum del present, n'hi haurà prou de respirar pausadament, de caminar, mirar, tocar, sentir per tenir la certesa que som vius, que encara formem part de l'univers, de la vida, siga el que siga tota aquesta immensitat que es concreta i materialitza en el cos i l'experiència de cada u. I quan això passe, amb tots dos peus ben plantats damunt el terra, voldrà dir que encara podrem aportar el nostre granet d'arena a la cursa i la causa general, que encara serem capaços de sumar la nostra suor a la dels altres i girar full, deixar arrere tot allò que d'injust, insolidari, estúpid i lleig ens va portar el 2022 i d'abraçar el que d'alliberador, esperançat, fructífer i bell pot dur-nos el nou any, ja batejat com a 2023, ja marcat amb nom propi en el calendari i tanmateix obert de bat a bat al desig i al motor de la nostra voluntat, al balanç que cadascú ha de fer i als propòsits que han d'anar alimentant-se i creixent i esvanint-se i transformant-se amb l'any nou, amb cada any nou.

[Publicat a Diari La Veu del País Valencià el divendres 30 de desembre de 2022.]

 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada