Josep
Porcar, Preguntes.
Edició de 100 exemplars numerats i signats per l'autor. Pròleg de
Dolors Miquel. Il·lustracions de Porcar Queral. Castelló de la
Plana, març de 2015.
·
· ·
Qui
pregunta ja respon? Qui pregunta subtilment i amb insistència de
matisos multiplica les possibilitats de la resposta fins a l'infinit?
Qui burxa amb les preguntes parteix d'una «fam de camins» que
s'obrin tothora a «camins de fam»? Les preguntes són fam que no
troba pa, ni blat ni camp. Els poemes, tots els poemes, són en el
fons preguntes sense resposta resolts en la forma de la seua
indagació, en la quieta vibració de les paraules, en la seua
tenacitat contra l'oblit i per l'oblit. Un llibre que parla de
l'amor, del desamor que l'enclou? Un llibre que parla més aviat de
l'amar, quasi sempre velat en el sil·labeig d'un dir el·líptic,
com un somni dins un somni (Edgar Allan Poe): «aquesta mar que abans
salpava de nosaltres». Per això tal vegada el darrer llibre de
Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) recorre sovint als jocs de
la sinestèsia, aquella combinació d'elements procedents de diversos
dominis sensorials que produeix els sentits més insospitats: «mans
/ ullpreses pel primer llambreig», «el perfum cantat / per la
guatlla», «desfer-se'n són set / colors de silenci», «un món /
ensumat entre les dents», «Per una blanca / carícia», «un glop
balmat». La pregunta dóna forma al dubte i la incertesa i ales a la
paraula que ajudarà a cicatritzar la ferida. El poema representa
l'harmonia, tètrica en un cert sentit, de l'uròbor, la serp que es
menja la cua i forma així el perfecte cercle viciós, l'espai de les
preguntes sense resposta, un constant recomençar: al·legoria de
l'amar, dels amants devorats per l'amor, «de quan érem uns altres /
cadàvers», «quan el doll […] / esperava, fins al darrer desig, /
el primer cuc de podridura».
I
perquè les preguntes dels poemes tinguen sentit, perquè puguen
créixer en l'exactitud de la forma, han d'allunyar-se dels tòpics a
l'ús, han de renunciar a les teranyines de l'anècdota, a la pols
que el temps diposita sobre la matèria perible dels mots. Porcar
aconsegueix caminar amb pas ferm sobre aquest camp de mines de la
literatura a força de tensar els mots al màxim, d'evitar les sendes
fàcils, d'escorcollar-se minuciosament les entranyes del desengany.
Aquest és el triomf del poema: alçar-se entre les ruïnes,
afirmar-se sense titubejos des d'un esquinçament interior que no
admet les tèbies escaramusses de les respostes ni l'oli mel·liflu
de l'autocommiseració. Empresa poèticament ben arriscada i l'única
possible en un poeta que ja ha donat moltes proves de la seua
solidesa. El paisatge de l'amar s'ha poblat de microbis, fragments
trencats de ceràmica, ganivets i sílexs tallants, formigues i
aranyes, larves, crancs, meduses, cucs, anguiles, raps i serps. I el
fil que trena la memòria, l'escandall que apama la profunditat de la
mar de la vida, deixa obertes totes les preguntes i cauteritza els
teixits malalts d'absència: 1. «per què fer pols / del pol·len»;
2. «fragments / de la ceràmica, a cada negra / esquerda pregunten
al fang»; 3. «quines paraules en el sentit s'espellen»; 4. «on
viuen / les mans»; 5. «de quina mirada mor / l'última pestanya»;
6. «Espores de llum?»; 7. «anar-se'n com una pregunta»; 8. «de
quin déu és la parpella / on hem d'aterrar demà»; 9. «flor o
medusa?»; 10. «de quin groc l'amor esgarria / mans?»; 11. «Abans
veritat i ara formigues?»; 12. «Qui s'ha après el manual
d'instruccions?»; 13. «quanta vida despentina un pèl»; 14.
«terrós? vol vostè tastar un altre / vi?»; 15. «Pregunta al
poema»; 16. «I
preguntar és l'únic que li'n dóna?»;
17. «en quina sang corren, / amb quin alè, / per quines cames»;
18. «com si fores / la més bella / resposta sense preguntes»; 19.
«aquest grapat d'adéus / fendint-se sense llustre ni sang»; 20.
«Si és que era aigua, allò, i no bava / de lluç; si eren talaies
i no burilles»; i 21. «a quin tresor de l'illa de l'oblit».
Vint-i-un
poemes en forma de múltiples preguntes, acompanyats pels dibuixos de
Porcar Queral amb sengles cites de poemes i poetes molt diversos. Un
llibre molt ben editat (també la pulcritud en el terreny de l'edició
és marca de la casa). Una adreça on sol·licitar-ne exemplars, que
no seran fàcils de trobar en llibreries: www.porcar.net.
Un llibre prim de molta gruixària. I, segons que explica l'autor en
la breu nota que en fa d'epíleg, escrit entre el 28 de juliol i el
28 d'agost de 2014. Un pont cap a nous horitzons, després del
celebrat Llambreig
(2013), Premi de la Crítica dels Escriptors del País Valencià
(AELC). Llarga vida a preguntes que sempre ens faran bategar.
[Publicat
a Saó núm.
403, abril 2015.]
