El govern de l'hampa

Amb la pujada infernal de temperatures i els anunciats pics de calor, la venda de ventiladors s'ha disparat pels núvols. En el carregat ambient mediàtic, que és i no és espill de la realitat i la seua tapadora, l'hiperventilador Villarejo avui gira molt fort i és el que més merda gravada aireja. Una merda molt valuosa i molt significativa dels temps que corren. Com si es tractés d'una operació d'estat més, calculada al mil·límetre, el sinistre comissari va amollant el llast de les seues revelacions com qui llança metòdicament bombes de fragmentació i intenta fer el major mal possible. El patriotisme de personatges com el susdit, d'estanquera en rellotge o polsera, addicte a la pirotècnia dels flaixos, no dubta ni un segon a vendre's la mare si cal per salvar la pell i la cartera. A les operacions criminals d'estat que ara són a l'ordre del dia gràcies a l'ascens de temperatures i al funcionament del ventilador obstinat de Villarejo no els falten il·lustres precedents. Aquests dies s'han commemorat els trenta anys de l'operació Garzón que va dur a la presó i a la tortura militants independentistes en una tèrbola maniobra per aparentar eficàcia europea en la presumpta lluita contra el terror. Què fou al capdavall, a la vista de com l'hampa ha continuat remenant després les cireres, la mateixa Operació Transició, que canvià les formes i les institucions per deixar intactes els privilegis i impunes els responsables de tantes malvestats? Ací i allà, en un degoteig incessant, les clavegueres de l'estat deixaven rastres de les seues operacions secretes i criminals, mentre la immensa majoria de mitjans a sou pregonaven els èxits de la democràcia espanyola, tan modèlica, tan impol·luta, tan miraculosa. La guerra contra ETA, que alimentava l'ardor espanyolista i els pressupostos destinats a la policia, la guàrdia civil i l'exèrcit en una espiral sinistra, va servir de coartada per entrar a matadegolla contra drets i llibertats, tancar periòdics i torturar i assassinar a compte dels pressupostos generals. Tot més o menys controlat: el terrorisme bé justificava els excessos. Però els excessos impugnaven els més elementals principis democràtics i no eren més que la continuïtat de pràctiques pròpies d'un règim dictatorial formalment dissolt però tan viu i tan actiu com sempre. La trama de la corrupció, que va atènyer amb els governs del PP el seu punt àlgid, és a dir, la conquista del domini públic, revelava la part més substanciosa, la finalitat última de tota l'activitat delictiva d'aquest monstre de tres potes principals, l'econòmica, la mediàtica i la judicial, en l'encertada aproximació a la realitat de les clavegueres de l'estat que fa Patricia López, directora de Crónica Libre. Que això és així, que l'hampa governa i té carta blanca per fer i desfer a l'estat espanyol, ho sabem molt bé des que l'1 d'octubre de 2017 Catalunya va fer caure totes les caretes democràtiques. La causa general contra el país va posar en evidència tots els ventiladors funcionant alhora i a tota pastilla, el mediàtic (com acaba de confirmar-se en el cas de García Ferreras), el judicial, amb el seu braç armat policial, l'econòmic amb la fuga induïda d'empreses. I el cap coronat de l'estat, i els partits institucionals, PSOE i PP, donant cobertura legal a tota l'operació, i els altres de l'esquerra necessària calladets fins que s'hi van veure perjudicats, i els de la dreta-dreta aplaudint i vociferant des de la barrera i demanant més sang per vessar damunt l'arena. Però que la corrupció i els beneficis que organitzen l'hampa de les clavegueres és part consubstancial de l'actual estat ho demostra el teatret que la justícia munta de tant en tant en la seua persecució i l'escassa o nul·la voluntat de desembolicar la troca. De tant en tant algú que se'n va de la boca o cau fora de la protecció oficial i va a raure a l'ombra penitenciària. Forma part del joc: perquè la maquinària funcione bé ha de fer veure de tant en tant que la justícia és igual per a tots. Farem bé de preguntar-nos, finalment, com és que els ciutadans ho consenten, com ha arribat a naturalitzar-se de tal manera el funcionament criminal de l'estat. Que hi responguen la despolitització programada i la ceguesa del patriotisme, la complicitat immoral, la burrera. Aquesta és una de les raons de ser del ventilador de Villarejo: fer veure que al final la veritat s'imposa, que tot acaba sabent-se (excepte la misteriosa identitat de M. Rajoy, vaja). Que tot acabe sabent-se per a res, perquè la roda continue girant en el seu cercle viciós.

[Publicat a Diari La Veu del País Valencià el divendres 15 de juliol de 2022.]