El carxot d'Alemanya i la Corona

Des del 5 d'abril passat que l'estratègia judicial, política i mediàtica contra l'independentisme català no rebia un carxot de les dimensions del que acaba d'encaixar amb la negació del delicte de rebel·lió que Llanera s'entossudeix a encolomar a Puigdemont i la resta d'exiliats i presoners polítics. El mateix tribunal de Schleswig-Holstein que llavors es va negar a extradir el president per rebel·lió l'exonera ara en sentència ferma de tal delicte. Punt i a part. Comença un altre capítol del conflicte polític entre Catalunya i l'estat, encara que de moment les reaccions de les primeres espases de l'espanyolisme més torero, ranci i antediluvià (González Pons, Casado, Girauta o Rivera entre d'altres) parlen de "canallada", d'abandonar l'espai comú europeu i de l'habitual "Santiago y cierra España" que tants fruits podrits ha collit al llarg de la història. Les seues aïrades declaracions s'esbravaran tan prompte com una botella de cervesa mal tancada, d'acord, però aquests rots fatxes embruten l'aire que respiren la majoria dels espanyols i són un perill per a la salut mental pública, ja prou deteriorada a hores d'ara. Europa torna a contradir Llarena i tot el vodevil de mentides ordides per combatre amb males arts el que no poden doblegar a les urnes, l'independentisme pacífic i democràtic majoritari avui a Catalunya. Alemanya podrà extradir Puigdemont, en tot cas, per l'acusació de malversació, delicte del qual no van trobar ni rastre en l'època de Montoro, i no per falta de ganes. La conseqüència immediata del carxot alemany salta a la vista: si Puigdemont no va cometre cap delicte de rebel·lió, què fan els seus subordinats i els Jordis en presó preventiva? La resposta: patir un càstig injust impropi d'una democràcia per defensar un projecte polític. Fins quan durarà aquesta injustícia i la dels exiliats? Ací hi ha la creïlla calenta en mans del govern socialista, l'aparell judicial i el nucli dur de l'estat. Perquè mantenir-los-hi suposarà dilapidar el poc crèdit internacional que li queda al vaixell democràtic espanyol. Com Felip II, potser és que Llarena va enviar la seua euroordre per lluitar contra els homes i ha estat vençut finalment pels elements. Parlant de reis, tot i que d'una altra dinastia, la setmana informativa ha portat previsibles novetats sobre un altre ídol caigut, el del rei emèrit. Per si no en teníem prou amb tot el que hem anat sabent-ne, sembla que el "campechano" es va fer un fart d'omplir-se les reials butxaques amb el telèfon del Nóos, que utilitzava la seua amiga Corinna per col·locar els fruits dels robatoris a l'estranger i que, com a pre
mi als serveis de l'alemany, li va passar informació "sensible" del CNI sobre totdéu perquè la pogués utilitzar en cas de necessitat. Tot un exemple de patriotisme del que durant tants anys figurava com a comandant d'aquesta nau a la deriva que és Espanya. Si no fos que el títol ja estava atorgat a un Carles anterior, l'emèrit podria ostentar, en homenatge a Corinna zu Sayn-Wittgestein, el sobrenom I d'Espanya i X d'Alemanya. Qui hagués dit que tants mals junts vindrien del mateix lloc. Després de la derrota de la Roja al mundial, és el pitjor que ens podria passar. Doncs que visca la República, encara que siga la francesa, que avui és 14 de juliol!

[Publicat per Tipografia La Moderna el dissabte 14 de juliol de 2018.]